dijous, 24 de setembre del 2009

Per sempre Xavi


Avui la carretera m'ha donat un bon pal, que m'ha deixat ven clavat, e intentat buscar la maneta del canvi per pujar pinyons i res no responien, i per mala llet la carretera senfilavaba cada cop mes amunt, increible aixo no em pot estar passant, cada cop avanço mes lent, miro enrrere ningu, endavant tampoc. Hem trobu perdut impotent noser com avançar, no trobu el final de la pujada, collons... avui si que suare la cansalada, no tinc el dia, noser on estic. Perdut jo sol i la carretera, intentu apretar el cul i algo mes , pero les forces no em responen. Avui em sentu impotent, sense forces, la carretera mha vençut.

Pero no em rendire mai, dema seguire barallant-me amb la carretera i no em vencera, perque no pedalare sol, te las tindras que veure tambe amb el gran Maasai i aquest si que pedalar fort i et fotrem una maasaiada que fliparas.


Xavi ets unic mai toblidare!!


6 comentaris:

  1. Ha estat bon pal per a tots nosaltres i per el ciclisme en general.
    Però entre tots tirarem endavant, i cadascu de nosaltres portarà un xic de la seva energia, que farà que mai l'oblidem.
    Xavi,mai t'oblidarem.

    Ànims, Pati.

    ResponElimina
  2. Josep: quan ahir em va trucar en Ricard per donar-me la notícia, instantàniament vaig pensar en tu. sabia de la vostre grandíssima amistat i a part de la tristor pel fet, pensava constantment en com estaries tu.

    és molt difícil donar ànims així però vull que els tinguis de part meva.

    una fortíssima abraçada.

    quim montmany.

    ResponElimina
  3. Pati, ja ens vam veure ahir, però vull que recordis que si necessites alguna cosa allà em tindràs.
    D'en Xavi, que més es pot dir? Res, que s'ha perdut a una grandissima persona i que mai l'oblidarem.
    Records a tota la família i molts anims.

    ResponElimina
  4. Patiño... Muchos ánimos!!
    No es justo que siempre salgamos perdiendo los mismos!!
    Si hay que detrozar la carretera pedaleando con fuerza para que estas cosas no sigan pasando, lo haremos!! Es lo que querría Xavi.

    Un abrazo y "palante" (aunque cueste decirlo).

    P.D- Si necesitas que te heche una mano para organizar un memorial o algo parecido cuenta conmigo.

    ResponElimina
  5. Sembla increible. Tan poc temps fa que ens coneixem i no t'imagines el que t'arribo a apreciar.
    Penso en tu aquests dies i només em surten somriures i veig com dius bajenades al seu costat.
    Ostres, amistats com la vostra no s'haurien de trencar mai.
    No sé com agrair-te tot el que estàs fent.
    Jo sóc aquí pel que vulguis, i sé que et tinc al meu costat pel que necessiti. I, entre tots anirem vivint dia a dia, farem ports amb bicicleta i pujarem muntanyes. I, en Xavi ens ajudarà a apretar aquest segon que ens falta, aquests metres per aconseguir els nostres objectius, tot allò que ens proposem ho podem aconseguir Josep.
    Josep Patiño, ocupes un espai al meu cor. Et reservo l'espai que hi tinc al costat d'en Xavi, que el cabronàs ocupa molt d'espai, però te n'ha deixat un tros per tu.
    Mai et podré agrair tot el que fas.

    ResponElimina
  6. Josep, sé que en estos momentos, no hay palabras que sirvan de consuelo. Solo el tiempo ayuda a curar esas heridas. Lo unico que podemos hacer ahora, es intentar mantener siempre viva su memoria entre todos los que le conocieran: sus amigos, los seguidores de su blog, y todos aquellos que han tenido la oportunidad de saber que gran persona era Xavi.
    Sigamos, año tras año, realizando la nocturna al Turó para rendirle ese minuto de silencia, y hacerle saber, que jamas le olvidaremos.
    Un abrazo.
    Noe

    ResponElimina