diumenge, 26 d’abril del 2009

Un tortell dels bons

El divendres sis valents ens varem desplaça fins als ports del Maestrazgo, Terue, per participa el dissabte a al mítica marxa dels Degollados, el Presi, Xavi, Sergi, Lluís, el nouvingut Jordi Rius i jo. Una gran marxa i dura de collons son 135 km i prop de 2500 mts. de desnivell acumulat, transitant per carreteres amb asfalt en malt estat, trams amb molta grava i amb infinitat de repetjons un autèntic trencacames

Des de el Trofeu Guillamet que no practicava en cap tipus de prova, i això també passar factura, a mes si sumes que l’últim mes e sumat pocs quilometres, dons clar un no pot anar de flipat i volgué seguir la gent que va ràpid de veritat i això es el que vaig fer, a topeeee des de la sortida quin ritme que portava la gent, ritme de competició total. Comencem a pujar el primer port a fondo, a pals, jo com un burro aguantant el tipus, desprès descens a mil per hora aquesta gent no para em costa seguir el ritme, infinitat de repetjons i anem a mil, m’estic arrepentint per moments de anar seguint la roda d’aquests locus, ser que mes aviat que tard petaré, per sort sembla que s’agafen uns quilometres de calma, ens atrapa un grupet per darrera i tornar a liar-se amb lo be que anava la calma, a mes es comença a gira vent de costat, formació d’abanico, jjjjj... les cames em comença’n a falla i comencem el segon port important del dia i aquí comença el meu calvari, arrencant les locomotores, intento seguir i ... patatuuuuuuuuuuuuuuuummm... explosió de les bones com si algú hagués apretat un boto, les cames no em volen seguir i queda un munt per meta, corono el port de Vilarroya em llenço a mes de 80 km/h ens ajuntem tres ciclistes, de seguida tornem a pujar el següent port i de seguida em quedo sol, quin patir, corono Cuarto Pelao i des de aquí fins a prop de meta jo i la carretera sols, cada repetjo semblava un tormalet, i arribo a peu de l’últim port el Degollados i vuit quilometres de pujada per darrera m’atrapa un grupet d’uns deu corredors però res impossible seguir-los, el contamillas cada cop marca xifres mes lentes inclús sem passar pel cap de parar quin torrat que porto. Per sort al coronar m’atrapa en Jordi i em donar una mongeta màgica, tan de bo hagués aparegut abans, els dos ens posem a meta a relleus i per fi s’acaba el calvari, al final e aconseguit entra en la posició 21 que esta molt be. Una bona tortura que de segur em posarà una mica mes a to per les següents proves del mes de Maig.

Perfil de la tortura.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Bici i vici


Pujant St. Feliu de Codines.Direcciò Moià
Avituallamnet, encara busquem la camarera del calendari.

Aquest soc jo.

La grupeta.

La meva burra.
Collformic trinxada de la bona.

Felicitats campiò.

Relax amb la feina feta.

Si si ahir va ser un día rodó, per el mati quilometrada amb la grupeta del dissabte i per la nit concert a veure La Fuga, que mes puc demana,
Amb la bici varem fer una volta molt maca, que jo mai avia fet, varem sortir direcció, Parpers, desprès cap a St. Feliu de Codines, allà vam començar a suar una mica, a continuació cap a Moià i parada d’avituallament, carreteres molt maques però pastoses perquè sempre piquen cara amunt, però d’això es tracta de patir. Desprès la Pollosa i Collformic aquí si que vam patir de valent, ja portàvem les cames tocades i per acaba el nostre Collsacreu foten pals com sempre i la cerveseta.
Per la nit, vaig anar fins la capital a disfrutar d’un bon concert de rock, amb el grup de La Fuga, festa de la bona i molt bon rotlloooo.... i com sempre envoltats de noies maques, jijijiji. Llàstima que tot lo bo passar molt ràpid i s’acaba. De tornada vam pilla un taxi i cap a casetaaa.
Gaaas al concert amb La Fuga en directa.
Primos Patiño en acció.

I ataca primoooo.... que ens busquen!!!!

diumenge, 12 d’abril del 2009

No estic tan malament

Reagrupament a Can Bordoi, avui en Dani m'ha apreta de valent la meva burra.


Ultim reagrupament a Collsacreu.

La gent recuperant-se del dia d'avui.


Els nostres recuperadors preferits, les birres no poden fallen mai.



Dons si no estic tan malament com pensabava, però he perdut molta molta xispa. Es normal desprès de tres setmanetes sense apnees sortir. Avui he realitzat una sortida de prop de quatre hores i la meva por era arriba pajaron a casa. No ha estat aixins per tan molt content. Tot i que tinc que tornar a agafar ritme de competí.
He sortit a poc abans de les 8 de casa per trobar-me amb els cagamandurries a l’ateneu, per sorpresa meva nomes érem dos, hem anat direcció Masnou per trobar-nos amb els homes del club, que ja venien de pujar Collsacreu i Font de Cera. Desprès hem pujat Orrius, Parpers, Can Bordoi i Collsacreu, En tot els ports he patit per falta de ritme però m’he esforçat per patir de valent, i puc dir que al meu ritme encara he pujat prou ràpid. En Dani m’ha tret les pegatines en tots, però ja le avisat que el pròxim dia espero tornar-li alguna, jejeje fora bromes aquest any ja hem costarà, fer-li s’ombra. En fi un bon dia avui sobra la bici, ja nomes desitjo treure’m aquests mocs de tots colors que tinc poder trobar-me encara millor.

divendres, 10 d’abril del 2009

Hem tinc que posar les piles



Aquestes tres ultimes setmanes , per motius laborals, de feina i salut. Només he tocat la bici unes cinc vegades. Avui per fi he sortit, quines sensacions mes dolentes, sino començo un altre cop de cero poc hem falta, la bici no perdona si la deixes, despres costa un munt tornar a hagafar el ritme, espero d'ara endavant poder sortir mes sovint, sino en les dures marxes que m'esperan a final de mes i principi de maig, les pasare molt putes, peró en fi també magrada patir i esfonsar-me en una profunda pajara, tot i que intenta-re arriba el millor possible perque aixo no passi.

Avui foto de record Final de la volta Alacant 2005, Toni Cruz, Toni Llebot i jo