dijous, 24 de setembre del 2009

Per sempre Xavi


Avui la carretera m'ha donat un bon pal, que m'ha deixat ven clavat, e intentat buscar la maneta del canvi per pujar pinyons i res no responien, i per mala llet la carretera senfilavaba cada cop mes amunt, increible aixo no em pot estar passant, cada cop avanço mes lent, miro enrrere ningu, endavant tampoc. Hem trobu perdut impotent noser com avançar, no trobu el final de la pujada, collons... avui si que suare la cansalada, no tinc el dia, noser on estic. Perdut jo sol i la carretera, intentu apretar el cul i algo mes , pero les forces no em responen. Avui em sentu impotent, sense forces, la carretera mha vençut.

Pero no em rendire mai, dema seguire barallant-me amb la carretera i no em vencera, perque no pedalare sol, te las tindras que veure tambe amb el gran Maasai i aquest si que pedalar fort i et fotrem una maasaiada que fliparas.


Xavi ets unic mai toblidare!!