Hem començat l’any escalant, embolicada de la bona, m’ho van proposar i no vaig saber dir que no, la Sara em va anima a passar el dissabte al mati penjats en una paret a la població d’Orrius a la zona de Sellecs.
Tot i no veure-ho clar, al final li vaig fotrà fava amunt, pujar semblava un pim pam quan tenies els peus a terra. Però un cop enfilat a la paret, la cosa canviava, no sàvia on posar els peus, ni les mans, quina enveja els llangardaixos, però trinco trinco vaig aconseguir fer tres vies, aixó si anant de segon, a la pròxima ja internaré anar de primer. A la sortida ens van acompanyar una pila de gossos encapçalats per en Mico. Escalant vam ser en Lluís , la Sara i en Mayo, amb espectadores de luxe la Sílvia i la Noe. Una nova experiència a la saca, esperant poder-la repetir aviat, per cert tinc els braços amb “agulletes” grrrr i jo que em pensava que no havia fet res.
El diumenge, li a tocat el torn a la meva estimada, amb la que em fet la primera sortida de l’any amb cinc horetes, anar cremant torrons, arribant a casa tots hem cantat la cançó dels tortells “No me gusta como voy”( by Lluís Clopes). Ara ja no pararem de pedalar fins a trinxar-ho tot.
Preparant els arnesos.
En LLuís amut.
La Sara i en Mayo dos experts.
Jo en acció, caca als pantalons.
Per fi a dalt.
Si pujant no les tenia totes, baixant pitjor.
En Mico reis dels gossos.
Tota la trupe, un plaer passar el dissabte amb tots vosaltres.
Per fi començo a pedalar per les tardes, gaaaas a la burraaaaa!!!!
