dilluns, 11 de gener del 2010

De nou als pedals

Avui ja molt millor i recuperat, e decidit hagafar la burra, han sigut dos hores llargues. Però la sortida d'avui a sigut diferent, sortint de Tossa  direcciò St. Feliu, increible la sensaciò de benestar que pot arribar donar el mar, a mes puc dir que en tot el tram potser nòmes mhe creuat amb dos cotxes. Un cop a St. Feliu cap a Sta. cristina, Romanya, despres cap a Llagostera també e flipat amb els prats que hi han, el sol es ponia i buuff  guapo de collons. He pujat el Terranegra i cap a Tossa i ja s'hem començaven a gelar les mans.
Avui llástima que no duia camera, a sigut una pena, dema esperu rodar per la mateixa zona i porta-re la camara.
L'Altre dia vaig flipar amb un video d'un pujada inedita al montseny, que arriba al parc etnolòlogic de Tagamanent en el blog d'en Jordi Riu i trobareu mes info. no us perdeu flipareu.

dissabte, 9 de gener del 2010

Resignació a 39º.


Tota la Muntanya de Collsacreu Nevada.


Dos dies seguits estirat al llit poden arribar a desesperar a qualsevol, i mes quant ara tocar acumular quilometres i quilometres. Feia temps que no hem trobava tan trinxat, ahir vaig anar al metge i hem dir que tenia angines, però a mi em fa malt tot el cos des de la punta del peu fins a les orelles, el termòmetre rosant els 39º. Ni pujant muntanyes a ple estiu es passar tan malament.

Avui quan e decidit obrir la finestra a arribat la meva resignació total, al veure tot Collsacreu i els Tres Turons nevats, grrrrrrrrrr, quina ràbia. Com hagués disfruta’t rodant per la neu amb la meva burra grossa, però be, aviat tornaré a estar al 100X100 i espero que torni a nevar i poder disfruta de la neu al meu territori.

Una abraçada a tothom i disfruteu del fred!!!

SALUT, FAVA i GAAA A LA BURRAAA!!!



Els Tres Turons.



Algunas casa del poble amb les teulas Blanques.

dijous, 7 de gener del 2010

ESCALADA A SELLECS

Hem començat l’any escalant, embolicada de la bona, m’ho van proposar i no vaig saber dir que no, la Sara em va anima a passar el dissabte al mati penjats en una paret a la població d’Orrius a la zona de Sellecs.


Tot i no veure-ho clar, al final li vaig fotrà fava amunt, pujar semblava un pim pam quan tenies els peus a terra. Però un cop enfilat a la paret, la cosa canviava, no sàvia on posar els peus, ni les mans, quina enveja els llangardaixos, però trinco trinco vaig aconseguir fer tres vies, aixó si anant de segon, a la pròxima ja internaré anar de primer. A la sortida ens van acompanyar una pila de gossos encapçalats per en Mico. Escalant vam ser en Lluís , la Sara i en Mayo, amb espectadores de luxe la Sílvia i la Noe. Una nova experiència a la saca, esperant poder-la repetir aviat, per cert tinc els braços amb “agulletes” grrrr i jo que em pensava que no havia fet res.

El diumenge, li a tocat el torn a la meva estimada, amb la que em fet la primera sortida de l’any amb cinc horetes, anar cremant torrons, arribant a casa tots hem cantat la cançó dels tortells “No me gusta como voy”( by Lluís Clopes). Ara ja no pararem de pedalar fins a trinxar-ho tot.


Preparant  els arnesos.

En LLuís amut.

La Sara i en Mayo dos experts.

Jo en acció, caca als pantalons.

Per fi a dalt.

Si pujant no les tenia totes, baixant pitjor.

En Mico reis dels gossos.

Tota la trupe, un plaer passar el dissabte amb tots vosaltres.


Per fi començo a pedalar per les tardes, gaaaas a la burraaaaa!!!!