diumenge, 23 d’agost del 2009

36ª Escalada al Castell de St. Joan de Blanes.

Podium.

Només puc dir que estic molt content amb el resultat aconseguit, e finalitzat cinquè, en haver quedat entre els deu primers ja magues conformat, dons acabar cinquè a estat una gran alegria per mi, ja que avui corríem junt amb els elits.
La prova a constat de dos pujades una en línia i l'altre en crono de 2'2km. En la prova en línia e aconseguit quedar sisè i en la crono cinquè i la general absoluta cinquè. Des de juvenils que no i participa- bava i em feia molta ilusiò participar, ara esperu que no passin uns altres deu anys per tornari. Felicitu al C.C.Blandense per la seva organització i espero que continuïn apoian al ciclisme com han fet fins ara.
Cal destacar també la victòria en la categoria màster-30 de l'Antonio Cruz i la també victòria den Dani Perez a la categoria sub-21. Avui també e tingut el plaer de conèixer la Sina tota una
"finisher" del Ironman de Nice, en fi avui a sigut un bon dia. Dissabte que be mes guerra a la mítica pujada a Vall ter 2000.
Classificacions.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Bonas companys i companyes!!
Ja fa dos dies que curro, però el record de les meves vacances els tardaré molt a oblidar. He anat a Suïssa al poble de Grindelwald, un racó al mixt dels Alps, increïble, muntanyes per tot arreu, unes valls increïbles, uns paisatges que mai et cansaves de mira, cada racó tenia el seu encant. De Heidis vent poques i les que hi havien tenien uns bessons de pujar muntanyes, que ni el millor esprinter del planeta. Però be sempre ens quedaven les Heidis japoneses, que sortien fins i tot de sote les pedres.
En aquesta aventura no i vaig anar pas sol, vaig anar amb quatre sanglanots mes,El Maasai, Xavieeeeeer!!!!!!!! El gran Cudi, el Beni d’Arbucies i el meu idol en Jordi Salvatella que ens va guanyar a tots ( ells ja saben de que parlo jejeje). Tots cinc ens varem fer un fart de fer maasaiades, tan de dia com de nit. Vam pedalar molt, també varem caminar, fins i tot també vam collir bolets i un munt de coses mes que no es poden explicar perquè son una mica pornos, jejejeje....
En fi una setmana inoblidable. De pujar ports una pila, no els nombraré tots perquè no m’enrecordo de la meitat, però el Sant Gotardo va ser espectacular els seus 6 km adoquinats amb les seves paelles, buufff sense paraules. I també mencionar la pujada amb el cremallera mes alt d’Europa fins al peu del Jonfrau a 3454 mts, per desprès caminar poc mes d’una hora fins a un refugi per neu verge amb unes vistes impressionats de les glaceres, total que tot allò era per matar-se a palles, si per mi hagués sigut mi hagués passat el mes sense. En fi unes vacances genials aquí teniu algunes imatges.


Els cinc magnifics, Xavi Maasaai, Salva, jo, en Cudi i en Beni.

Nosaltres davant la nostra casa per una setmana.
El Eiger desde casa.Vistes desde la terrasa.
En Xavi i jo cami del refugi.
Jo i al fons l'espectacular glacera de la Jonfrau.
Racons increibles.
Coronant els ports i foto.
Buscant Heidis.
Proximament mes fotos.

dimecres, 5 d’agost del 2009

La tortura del Montsec

Ahir en Lluis i jo ens vam engrascar a fer el recorregut de la marxa Montsec-Montsec, una ruta realment molt maca, amb vistes espectaculars, pero si us tinc que recomana una cosa no la feu mai a l'estiu, vam passar un autentic infern amb la calor, vam arriba a una temperatura maxima de gairebè 42º. Pero esclar als que ens agradar patir i arribar a limit, aixo esta molt be, per sortir a passejar millor quedar-se a casa. El contamillas em marca 170 km. mes del que teniem que fer, ja que ens vam perdre un parell de vegades, sobre la bici vam estar 7:23:32, una passejada, a una mitjana de 23 km/h ritme cicloturista i un desnivell acumulat de 3223 mts. Satisfet i content ja que la forta calor em va fer patir com feia temps que no ho feia. Mes avall teniu fotos de l'espectacle.
El dia avans per sopar ens vam infla depo de la bona.
El coll d'Ager va ser un pim pam.
Vistes del macis del Monstec-D'Ares.
Pujant coll d'Ares un port dels de veritat.
El coll d'Ares
L'observatori de l'univers, segur que no i troben estrellats com nosaltres...
Desde el cim de coll d'Ares.
Un altre port superat, pero encara tenia que venir el pitxor la forta calor.
Cami cap a Fontanyana, paisatges increibles.
Temepratura maxima, un infern i avent dinat, una tortura.

Estava vermellot en Lluis.
Recordare aquest port per la forta calor que vaig patir.
La cara ho diu tot.Pujant Fontllonja, en plena crisi, el vent de cara encara ho va enduri mes.
Alt de Fontllonga, ja no quedaba cap mes port.
Paret a Teradets, espectacular.
Per fi arribem a Balaguer trinxadissim peró satisfet.
M'ha quedat un manguito permanent.