Le Mont Ventoux

Un gran dia el d'ahir, el tour es una gran festa i mes encara amb la sensacional final d'etapa d'ahir, gran trinxada la que ens vam parir el gran maasai , el guapo den Lluís i jo.

Els tres cracs.
Dormint en ple pipican, cuant es va fer dia vam descubrir que estabem emboltats de tifas.

Vam conquerir el Mon Ventoux.

Espectaculars imatges penjades, amb tots els guanyadors de la montanya.

L'arribada a mitx prepara, l'organització tenia por del fort vent.

Els tres guerers emboltats de pedres, tinc el cul vent trinxat.

La caravana
Animadores per tot arreu.

Els verdaders protagonistes.
Final de festa a Salt i veient els Barricada.

El Tour a Collsacreu!!

Gran dia el de avui, un dia historic que mha fet el mes feliç del mon. Desde ben petit que he anat a veure el tour als pirineus i això que passes per el nostre territori, a estat un gran regal. Impressionat avui l'ambient a Collsacreu, e disfrutat com mhai, mhe trobat amb gent que feia anys que no veia. La nit avans peró vam escalfar motors i cap a pintar una gran senyera al final de Collsacreu amb les cameres de TV3 de testimoni. A sigut brutal el dia d'avui, espectacular, no l'oblidare mai.

El Presi fent els ultims retocs.

Gas a la Burra, jejeje.

En plena feina.

Tota la colla.

Guaiteu cuanta gent.



L'amic maasai, que no a parat de fer maasaiades.

Part de la comitiva del club.

Ieps el coneixeu aquest nom, qui la escrit, jejeje.

Port de tercera, que gran avui Collsacreu.

Aquests si que tenen merit, desde Noruega i a sobre guanyant l'etapa, felicitats.

Ara pujen els bons.

Tota la colla, que em xupat mes camara que mai.

Mes pintades.

Impresionant.

El crack a l'ultim revolt.

Sense paraules.

Mireu be la bici de l'Amstrong.

Fins una altre.

Per fi un dissabte amb la colla

El cel d'avui tot el dia tapat però per sort no ens em mullat.

En Xavi i en Sergi al reagrupament

L'Alegandro esta fet un crack

El Presi que va com una moto

En Lluis amb cara de virus

En Lluis, en David i jo en el reagrupament

Bones gent, feia un munt que no actualitzava el bloc i la veritat no per falta de coses per explicar, aquests últims mesos des de el Terra de Remences que no e parat d’anar a marxes i carreres, però si us dic la veritat m’ha fet molta mandra posar-me davant de l’ordinador i inflar-vos el cap amb les meves histories. Però avui sortideta de dissabte!!
I m’ha animat a escriure, feia temps que no sortia un dissabte a fer km amb la gent de sempre, ja en tenia ganes desprès de tants fins de setmana amunt i avall arreu del nostre territori. El dimecres ja vaig truca a en Xavi amb la ruta ven apresa al cap perquè l’apuntes al bloc del club. Avui ven d’hora sortida a les set del mati amb set valents.
El temps pintava xafec segur, tot el cel tapat, però que collons per això ens em llevat per pedalar i disfrutar.
La ruta a estat la següent, primer hem pujat el nostre Collsacreu, aviat i pesarà tot un Tour de France i creieu-me que ja en te ganes de veure pesar en Sastre i companyia. Tot seguit cap a Breda Coll de Norri, carreteres molles i el cel ennuvolat. Hem pujat per Coll de Ravell a ritme alegre i boira al cim, que guai sembla que estem disputant una dura etapa de plena muntanya amb mal temps. Desprès cap a Collsesplanes fins St. Sadurní d’Osormort, totes les carreteres plenes de fulles trinxades imagino que a causa d’una pedregada. A continuació ascens fins Espinelves, parada obligada, Coca-cola i ens em apoderat de la bandega de menjar del bar, hem arrasat amb tot, la mestressa feia un somriuré d’orella a orella. Un cop a pesat lo bo del dia agafem la carretera que ens porta fins a St. Marçal i Sta. Fe, tot emboirat, en el descens en Sergi i jo em fet de mosques borineres darrera un cotxe gaaas... Reagrupament i ascens tranquil a Collsacreu arribada i cerveseta al Rostidorde l’amic Pere.
La setmana que be estaré batallant a la Volta a Tarragona per seniors –master30, ja us mantindré informats dels duels.

Cap de setmana dels bons.

Les meves burres, la primera la DeRosa quantes batalles hem lliurat junts i la Conor que ens queden mil i una batallas per endavant.

Bon ritme aquest fi de setmana, sortint dissabte i diumenge. Dissabte sortida amb la grupeta, em fet uns 125 km, amb cinc ports, Font de Cera, Orrius, Parpers, Mortirolo i Collsacreu. Tots a fondooo gaaas des de el primer quilometro de la sortida, l’anècdota de la jornada la protagonitzat l’Alegandro “El Colombiano”, quant en una tensada per l’autovia de Llinars l’hem enganxat menjant-se una barreta i s’ha quedat tallat, per potejar-lo gaaaaaaaaaaaas no l’hem esperat, quin fart de riure m’entres jo tirava del grup i ell perseguia fins a perdre’ns de vista, però en el creuament de Sta. Maria de Palautordera ens em esperat per riure plegats, si no fos per aquests moments que avorrit seria.

El "Colombiano" com vam rieure els dos dies amb ell.

EL Diumenge sortida amb la grupeta de veterants. Planera a excepció del coll de Parpers, volta a Hostalrric, Tordera i cap casa uns 110 km. Hem sortit tranquils fins a peu de Parpers, a partir d’allà la meva burra s’ha tornat boja i no a volgut apanes baixa de 25 que forta anava avui, volia guerra, desprès fins a casa, a semblat una carrera de les de veritat ens hem fotut de pals fins al carnet d’identitat, ara un ara l’altre em disfruta’t i molt. He arribat a casa trinxat i deshidratat, però d’allò mes satisfet i content.

La grupeta de veterans del diumenge, semblava una carrera.

I per la tarda de diumenge, asecenció al Turo de Montalt per gaudir de les sensacional vistes.Ascenció al Montalt

Tarde de relax disfrutant d'uns grans vistes.

Un tortell dels bons

El divendres sis valents ens varem desplaça fins als ports del Maestrazgo, Terue, per participa el dissabte a al mítica marxa dels Degollados, el Presi, Xavi, Sergi, Lluís, el nouvingut Jordi Rius i jo. Una gran marxa i dura de collons son 135 km i prop de 2500 mts. de desnivell acumulat, transitant per carreteres amb asfalt en malt estat, trams amb molta grava i amb infinitat de repetjons un autèntic trencacames

Des de el Trofeu Guillamet que no practicava en cap tipus de prova, i això també passar factura, a mes si sumes que l’últim mes e sumat pocs quilometres, dons clar un no pot anar de flipat i volgué seguir la gent que va ràpid de veritat i això es el que vaig fer, a topeeee des de la sortida quin ritme que portava la gent, ritme de competició total. Comencem a pujar el primer port a fondo, a pals, jo com un burro aguantant el tipus, desprès descens a mil per hora aquesta gent no para em costa seguir el ritme, infinitat de repetjons i anem a mil, m’estic arrepentint per moments de anar seguint la roda d’aquests locus, ser que mes aviat que tard petaré, per sort sembla que s’agafen uns quilometres de calma, ens atrapa un grupet per darrera i tornar a liar-se amb lo be que anava la calma, a mes es comença a gira vent de costat, formació d’abanico, jjjjj... les cames em comença’n a falla i comencem el segon port important del dia i aquí comença el meu calvari, arrencant les locomotores, intento seguir i ... patatuuuuuuuuuuuuuuuummm... explosió de les bones com si algú hagués apretat un boto, les cames no em volen seguir i queda un munt per meta, corono el port de Vilarroya em llenço a mes de 80 km/h ens ajuntem tres ciclistes, de seguida tornem a pujar el següent port i de seguida em quedo sol, quin patir, corono Cuarto Pelao i des de aquí fins a prop de meta jo i la carretera sols, cada repetjo semblava un tormalet, i arribo a peu de l’últim port el Degollados i vuit quilometres de pujada per darrera m’atrapa un grupet d’uns deu corredors però res impossible seguir-los, el contamillas cada cop marca xifres mes lentes inclús sem passar pel cap de parar quin torrat que porto. Per sort al coronar m’atrapa en Jordi i em donar una mongeta màgica, tan de bo hagués aparegut abans, els dos ens posem a meta a relleus i per fi s’acaba el calvari, al final e aconseguit entra en la posició 21 que esta molt be. Una bona tortura que de segur em posarà una mica mes a to per les següents proves del mes de Maig.

Perfil de la tortura.

Bici i vici

Pujant St. Feliu de Codines.Direcciò Moià

Avituallamnet, encara busquem la camarera del calendari.

Aquest soc jo.

La grupeta.

La meva burra.
Collformic trinxada de la bona.

Felicitats campiò.

Relax amb la feina feta.

Si si ahir va ser un día rodó, per el mati quilometrada amb la grupeta del dissabte i per la nit concert a veure La Fuga, que mes puc demana,
Amb la bici varem fer una volta molt maca, que jo mai avia fet, varem sortir direcció, Parpers, desprès cap a St. Feliu de Codines, allà vam començar a suar una mica, a continuació cap a Moià i parada d’avituallament, carreteres molt maques però pastoses perquè sempre piquen cara amunt, però d’això es tracta de patir. Desprès la Pollosa i Collformic aquí si que vam patir de valent, ja portàvem les cames tocades i per acaba el nostre Collsacreu foten pals com sempre i la cerveseta.
Per la nit, vaig anar fins la capital a disfrutar d’un bon concert de rock, amb el grup de La Fuga, festa de la bona i molt bon rotlloooo.... i com sempre envoltats de noies maques, jijijiji. Llàstima que tot lo bo passar molt ràpid i s’acaba. De tornada vam pilla un taxi i cap a casetaaa.

Gaaas al concert amb La Fuga en directa.

Primos Patiño en acció.

I ataca primoooo.... que ens busquen!!!!