Les meves burres, la primera la DeRosa quantes batalles hem lliurat junts i la Conor que ens queden mil i una batallas per endavant.Bon ritme aquest fi de setmana, sortint dissabte i diumenge. Dissabte sortida amb la grupeta, em fet uns 125 km, amb cinc ports, Font de Cera, Orrius, Parpers, Mortirolo i Collsacreu. Tots a fondooo gaaas des de el primer quilometro de la sortida, l’anècdota de la jornada la protagonitzat l’Alegandro “El Colombiano”, quant en una tensada per l’autovia de Llinars l’hem enganxat menjant-se una barreta i s’ha quedat tallat, per potejar-lo gaaaaaaaaaaaas no l’hem esperat, quin fart de riure m’entres jo tirava del grup i ell perseguia fins a perdre’ns de vista, però en el creuament de Sta. Maria de Palautordera ens em esperat per riure plegats, si no fos per aquests moments que avorrit seria.
El "Colombiano" com vam rieure els dos dies amb ell.EL Diumenge sortida amb la grupeta de veterants. Planera a excepció del coll de Parpers, volta a Hostalrric, Tordera i cap casa uns 110 km. Hem sortit tranquils fins a peu de Parpers, a partir d’allà la meva burra s’ha tornat boja i no a volgut apanes baixa de 25 que forta anava avui, volia guerra, desprès fins a casa, a semblat una carrera de les de veritat ens hem fotut de pals fins al carnet d’identitat, ara un ara l’altre em disfruta’t i molt. He arribat a casa trinxat i deshidratat, però d’allò mes satisfet i content.
La grupeta de veterans del diumenge, semblava una carrera.
I per la tarda de diumenge, asecenció al Turo de Montalt per gaudir de les sensacional vistes.
Ascenció al Montalt
Tarde de relax disfrutant d'uns grans vistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada