Carrera de Millas final amb pàjara.
Amb els nervis a flor de pell, no tenia moltes esperances d'arribar a la primera gran cita de l'any amb forma. Estava una mica desanimat ja que portàvem mes d'un mes sense curses i a sobra vaig tenir que fer un descans "obligat" de quinze dies. Però la moral m'ha pujat com l'espuma desprès de l'ultima cursa disputada a Odena. Hem vaig sorprendre de les bones sensacions que vaig tenir. Això hem fa ser molt optimista de cara la Volta a Castelló que arrencarà dijous. Sembla mentida com d'un dia per l'altre pugui passar d'estar en un estat d'ànim derrotista, no veure les coses clares i al següent ja esta en un núvol. Ja tinc aquell cuquet al ventre i estic amb moltes ganes de guerra. Sembla que visqui en una muntanya russa. Ja ho veieu la bici es com la vida mateixa. Quantes vegades haure perdut l'esperança i de cop i volta tornar aparèixer la llum. Així que gaaaaas a Castelló i misèries les justes, però per si de cas ja tinc bitllets per l'autobús que porta la grupeta, quans amics es fan en aquestes grupetes. A la tornada ja explicaré les alegries i penes d'una Volta que m'espera.
SALUT FABA I GAS A LA BURRA!!!!
Inici Volta a Castelló 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada