Sortir a rodar un diumenge sense preses ni estres, sense hora per tornar a casa es dificil de d'escriure. Sortir de casa a mig mati, quant tothom ja esta de tornada a casa i tu vas fent sense presa. Amb el cap desconnectat de tot els problemes, nomes deixant-te portar per la lleugera brisa del mar, que quan bufa a favor es un plaer infinit et mous avances i no sens res mes que un lleuger aire a la cara. I si bufa a encontra cap problema, nomes toca pujar pinyons i seguir gaudint del plaer de pedalar i continua volant en un mar de pensaments que van i venen, on ets capaç d'arreglar el mon en un instant, tot sembla mes fàcil quan pedales, els problemes del dia a dia li poses solucions, et capaç de trobar el camí dels somnis impossibles, per el cap sempre flueixen grans idees de futur, entres en un estat de positivisme difícil de descriure. Si un cop aparcada la bici aconseguís retenir tot aquet bullit d'idees seria un petit gran geni. Potser això es el que fa que cada sortida en solitari sigui especial, idees noves, nous pensaments i noves il•lusions.
Sortir a rodar a ran de mar sempre m'ha un donat un aire de llibertat, per molts anys pugui seguir gaudir d'aquest peti gran privilegi. Avui una jove esportista de prop de 90 anys m'ha dit que mai o deixi, seguiré amb aquest savi consell.
Salut fava i gas a la burra!!!!!!
grandíssim savi aquest jove esportista. Se qui és i prometo fer-li cas.ara el filòsof que avui ha escrit al blog no li va gens enrere. serà que son parents??. apa-li Josep anar-hi anant..........
ResponEliminaMolt bona Quim! Pero avui el consell a vingut d'una dona gran i tambe molt savia. Algun dia fare un post dedicat a aquesta persona savia de que parles.
ResponElimina