CRONICA VOLTA A TARRAGONA

Presentació equip el primer dia.

Desprès de ja haver superat la ressaca de la volta, us podria explicar mil i un moments viscuts en els cinc dies que va durar la volta. Moments de pujada i de baixada, sentiments d'impotència, de no poder mes, de frustració, de pensar que collons i faig aquí!! Però un cop tot a passat, vist des de la distancia, em sentor realment feliç i viu per haver assolit l'objectiu d'haver acabat la meva segona volta a la categoria elit.

Des de la primera etapa de cul, quedant-me tallat a la primera pujada i enllaça de nou a la baixada i fins a la meta a un ritme de loqus!!!

En la segona etapa una mica deprimit, no ho tenia clar, el dia abans havia patit mes del conte per aguantar a roda, i evidentment des de la sortida a tope, la primera hora mitja de 50 km/h. Per sorpresa meva vaig entrar en el lloc 26 de la etapa, val a dir que em vaig lliura de les caigudes en una arribada súper perillosa. Igualment patint mes del conte en els plans.

La tercera etapa prometia, un port de 10 km al principi de l'etapa, "perill" d'entrar fora de control si et despenjaves tan aviat. I la sort va estar ven lluny de mi, catacrekkkk, vaig trinxar un raid al primer km del port, em vaig descentrar per complert, no savia que fer, parar i esperar el cotxe, intentar anar tirant...vaig anar tirant fins que va arriba el cotxe, canvi de roda i ja era massa tard per atrapar els grups de davant. Hem va tocar agafar bitllet per la grupeta i fins a meta. Una bona trinxada per no entra fora de control.
Evidentment les desgracies no venen mai soles, abans de sopar, vaig quedar blanc com la paret i vomitera, collons no sàvia que em passava!! Total, sense sopar, ja que no m'entrava res, alegria al cos per afrontar la quarta etapa.

L'endemà no les tenia totes per poder rendir a un mínim de nivell per poder acabar l'etapa, sense dinar massa, cap a Tarragona per afrontar la sortida, que per mi era la mes dura, 4 ports seguits a mitja etapa. Vaig superar el primer port amb els millors però a partir del segon em va venir la fluixera i a patir fins a meta.

La cinquena i ultima etapa estava dividida en dos sectors , el matinal una cronoescalada molt xula de les que a mi m'agraden, 5 km. amb fortes rampes, llàstima de no sortir gens motivat, vaig pujar a un ritme fort, però sense anar al límit, no li trobava sentit forçar a tope, ara m'arrepenteixo. Per la tarda una etapa curta, on l'equip del líder ens va fer xupar cuneta des de la sortida, increïble el ritme que van imprimir, per sort en aquesta etapa les cames em van respondre i vaig poder anar a tope de revolucions i entrar amb el grup dels líders.

Un cop vaig creuar l'ultima línia d'arribada, em vaig emocionar tot sol, avia aconseguit superar el que m'havia proposat, acabar la volta, no podia demanar res mes, em sentia feliç, tot l'esforç avia valgut la pena.

Per acabar felicita-ho a tots els companys d'equip que vam participar a la volta, tot i patir molt, també vam riure molt. Donar les gracies a el meu equip VITALDENT-ARAN-VIVEROS ALCANAR, per donar-me aquesta oportunitat de gaudir d'aquesta experiència. Donar-vos les gracies a tots els que m'heu seguit i animat, amics, família, companys de feina, companys de pedalades i un llarg etc.
Salut faba i gas a la burra!!!

Els amricanus no van vindra de vacances.

Ultim dia amb sortida del port de Tarragona.