VOLTA A TARRAGONA

Desprès de tenir el blog completament oblidat, avui m'he decidit a crear una nova entrada. Per anunciar que dema comença la Volta a Tarragona, on i participaré conjuntament amb el meu equip. Serà un repte complicat, sis etapes en cinc dies, on segur que el mes complicat no serà el recorregut sinó el ritme que imposin els rivals.


El meu objectiu, es clar, intentar acabar la volta, no descarto buscar alguna escapada si les forces m'acompanyen però això ja son paraules majors, aniré dia a dia intentant perdre el mínim de temps en cada etapa. Avui ja marxo cap Salou i dema que comenci l'espectacle amb la primera etapa amb sortida a Reus i arribada a Alcanar. Si us interessa saber el resultats de cada etapa els podreu trobar en aquest link http://www.edosof.com/2010/tarragona/. Espero que rebeu noticies meves a traves del blog el diumenge o molt tarda el dilluns que be, serà senyal que e acabat la volta. Si puc aniré donant noticies al meu facebook dia a dia.

Una abraçada a tothom salut fava i GAS A LA BURRA!!!

De nou als pedals

Avui ja molt millor i recuperat, e decidit hagafar la burra, han sigut dos hores llargues. Però la sortida d'avui a sigut diferent, sortint de Tossa  direcciò St. Feliu, increible la sensaciò de benestar que pot arribar donar el mar, a mes puc dir que en tot el tram potser nòmes mhe creuat amb dos cotxes. Un cop a St. Feliu cap a Sta. cristina, Romanya, despres cap a Llagostera també e flipat amb els prats que hi han, el sol es ponia i buuff  guapo de collons. He pujat el Terranegra i cap a Tossa i ja s'hem començaven a gelar les mans.
Avui llástima que no duia camera, a sigut una pena, dema esperu rodar per la mateixa zona i porta-re la camara.
L'Altre dia vaig flipar amb un video d'un pujada inedita al montseny, que arriba al parc etnolòlogic de Tagamanent en el blog d'en Jordi Riu i trobareu mes info. no us perdeu flipareu.

Resignació a 39º.

Tota la Muntanya de Collsacreu Nevada.

Dos dies seguits estirat al llit poden arribar a desesperar a qualsevol, i mes quant ara tocar acumular quilometres i quilometres. Feia temps que no hem trobava tan trinxat, ahir vaig anar al metge i hem dir que tenia angines, però a mi em fa malt tot el cos des de la punta del peu fins a les orelles, el termòmetre rosant els 39º. Ni pujant muntanyes a ple estiu es passar tan malament.

Avui quan e decidit obrir la finestra a arribat la meva resignació total, al veure tot Collsacreu i els Tres Turons nevats, grrrrrrrrrr, quina ràbia. Com hagués disfruta’t rodant per la neu amb la meva burra grossa, però be, aviat tornaré a estar al 100X100 i espero que torni a nevar i poder disfruta de la neu al meu territori.

Una abraçada a tothom i disfruteu del fred!!!

SALUT, FAVA i GAAA A LA BURRAAA!!!

Els Tres Turons.

Algunas casa del poble amb les teulas Blanques.

ESCALADA A SELLECS

Hem començat l’any escalant, embolicada de la bona, m’ho van proposar i no vaig saber dir que no, la Sara em va anima a passar el dissabte al mati penjats en una paret a la població d’Orrius a la zona de Sellecs.


Tot i no veure-ho clar, al final li vaig fotrà fava amunt, pujar semblava un pim pam quan tenies els peus a terra. Però un cop enfilat a la paret, la cosa canviava, no sàvia on posar els peus, ni les mans, quina enveja els llangardaixos, però trinco trinco vaig aconseguir fer tres vies, aixó si anant de segon, a la pròxima ja internaré anar de primer. A la sortida ens van acompanyar una pila de gossos encapçalats per en Mico. Escalant vam ser en Lluís , la Sara i en Mayo, amb espectadores de luxe la Sílvia i la Noe. Una nova experiència a la saca, esperant poder-la repetir aviat, per cert tinc els braços amb “agulletes” grrrr i jo que em pensava que no havia fet res.

El diumenge, li a tocat el torn a la meva estimada, amb la que em fet la primera sortida de l’any amb cinc horetes, anar cremant torrons, arribant a casa tots hem cantat la cançó dels tortells “No me gusta como voy”( by Lluís Clopes). Ara ja no pararem de pedalar fins a trinxar-ho tot.

Preparant  els arnesos.

En LLuís amut.

La Sara i en Mayo dos experts.

Jo en acció, caca als pantalons.

Per fi a dalt.

Si pujant no les tenia totes, baixant pitjor.

En Mico reis dels gossos.

Tota la trupe, un plaer passar el dissabte amb tots vosaltres.

Per fi començo a pedalar per les tardes, gaaaas a la burraaaaa!!!!

BON ANY 2010

Hola a tothom de nou, l’any 2009 ens abandonar, passar a ser passat a les nostres vides. A sigut un any carregat de grans moments, instants intensos, grans moments de pujada, coneixent gent molt maca, fent amics de veritat, amics que abans nomes els deies adéu quant et creuaves per el carrer i d’altres que només els coneixies d’oïdes i ara formen part de la teva vida. Sense donar-me contar s’han tornat imprescindibles a la meva vida, a tots ells mil gracies, no falta dir noms.

Per desgracia, aquest any que sen va, també s’ha m’ha endut amb ell, un gran amic, una gran persona. un personatge peculiar, especial i entranyable. Amb ell vaig aprendré a disfrutar, a volar amb el nostre estil de vida que es la bicicleta. Es molt dur superar la seva absència, no hi ha dia ni hora que no entri en els meus pensaments. Per tot això i molt mes aquest any 2010, anirà dedicat a ell. Xavi ja saps que cada quilòmetre cada carrera, cada pedalada serà per tu.

Aquest any nou necessitaré energia extra, tinc canvi de categoria, equip nou i un munt de noves experiències per viure, sobra la meva estimada burra i el mes important tindre temps per disfrutar-la. M’espera un any 2010 que gaudiré al màxim.

Desitjo des de el meu humil bloc, que tots tingueu una feliç entrada d’any i un gran 2010!!!


Moments 2009.

Primer equip senior-Master30 al club.

Podium Campionat de Catalunya.

Volta a Tarragona.

EL Tour  a  Arenys de Munt.

Tour de França al Mont Ventoux.

L'Infernt del Montsec.

De cursa en cursa.

Vacances a Suíssa.

Final de temporada a topeeeeeee.

Memorial Xavi  Novell Maasaiada Xino Xano.

3hores de resistencia Team Maasai Salicru.

Pujada a Sta. Fe.

Graciesa per tot Xavi.

MAASAIADA BTT A ARENYS DE MUNT

 Xabalins i Xabalines dos dies aprofitats, Ahir cap a Banyoles amb en Francesc i la burra, 90km amb els maasais Cudi, Salva, Natà, Giro, Estanga.... en total ens vam haguntar una trentena de locus. Pedalar per aquelles carreteres es un plaer sense apenas transit, tan de bo tinguessim les mateixes carreteres per la nostra zona, de segur que ven haviat i tornaré.

Avui gaaaas a la burra grossa, amb maasais de puta mare, la Noe and company, la gran Sara Novell, l'Arnau Planas, Jordi Monrraba, l'Oriol Cassas i la gent de casa nostra. Uns 35 km a ritme xinu xanu molt entretinguts, ple de corriols, amb uns boscos que estan bonics de veritat i no podia falta l'esmorzar maasai ple de "botis" i molt d'ai i oli.

Dos dies a topeee amb gent de collons, aqui teniu fots del dia d'avui:

Xinu Xanu pedalant

L'Oriol i l'Arnau dos cracks del Btt.

La Silvia i en Micu controlant que no ens esveressim.

Enteulats per esmorzar.

Gaaaaas a les montgeteeeeees.

Tota la grupeta maasai.

Ultima parada i cap casa.

COMUNICAT CICLISTES PROFESSIONALS CATALANS

La gran part del col·lectiu ciclista professional van signar ahir un comunicat on reclamen la sortida d´ una estructura esportiva sòlida que garanteixi l´ evolució d´ aquest esports a totes les seves edats.

Catalunya discrimina l´ elit del ciclisme


El ciclisme professional català ha arribat a una situació límit. Obligats a emigrar a equips no catalans, en ocasions subvencionats per altres comunitats i organismes públics, el col·lectiu vol reivindicar una situació que sens dubte considera injusta. Veient el potencial econòmic i social de Catalunya resulta contradictòria la precària situació del ciclisme professional català.
Invertir en un equip ciclista d'origen català significa fer-ho en una disciplina que ha donat excel·lents resultats internacionals a l'esport català. Molts èxits i grans resultats que han quedat en l´ oblit, generació darrera generació, obligant a molts dels seus actors a córrer en altres comunitats i països, quan no a penjar la bicicleta. Veient la repercussió que va obtenir l'arribada del Tour de França a Barcelona, es revela imprescindible una aposta en ferma per una activitat que garanteix visibilitat. A portes del centenari de la Volta Ciclista a Catalunya, no ens podem permetre més temps sense un projecte que canalitzi tant talent.
El ciclisme català necessita per tant un projecte esportiu que englobi totes les edats i garanteixi el futur del nostre esport.

Signat per Jaume Rovira, Xavier Tondo, Josep Jufré, Aitor Aznar, Eduardo Gonzalo, Carles Torrent, Eduard Prades, Israel Núñez, Xavier Florencio, Joaquim Rodríguez i Alberto Losada