ELLA I JO

Quasi dos mesos sense apanes pedalar, ja es molt de temps. En principi nomes tenien que ser 15 dies de descans. Però ja ho veieu. Aquest any des de Gener fins a principis de juny e sortit a diari amb la meva burra. Moltes hores junts devorant quilometres. Sense saber-ho vam entrar en la rutina del dia a dia, una rutina que es capaç de destruir qualsevol parella. Ens hem distanciat una mica, necessitàvem estar sols, teníem que tornar a trobar les ganes d'estar junts i sentir la passió que ens fa sentir-nos lliures.

Avui m'ha tornat a picar l'ullet i m'ha ensenyat cuixa, m'ha posat calent com mai. Li regalaré una cadena nova, un neumàtics nous i la muntaré de nou.

Ja portem mes de 15 anys junts, segurament tornarem a tenir èpoques difícils, però com sempre tornarem a troba la flama de la passió que un dia ens va ajuntar.

GAS A LA BURRA SEMPRE!!!

UN CANVI JA!!!!

Toca espera resposta urgent, d'una federació que vista des de fora sembla que trontolli. Ahir dilluns van comunicar que els Campionats de Catalunya previstos per aquest fi de setmana de totes les categories es suspenia. No puc entre com a falta d'una setmana encara tinguessin acords pendents amb el Consistori Tarragoní. Per molt que hi haguí hagut un canvi de govern no entenc com a ultima hora es pot tira enrere una decisió que fa mesos que si deu estar treballant. No ser a quin terrat estar la culpa d'aquesta suspensió, desgraciadament no crec que en traiem l'aigua clara de tot plegat.

Tocants temps difícils per el nostre ciclisme de competició, cada any tenim menys carreres i per el que comprovat des de la federació no i posen masses ganes perquè això canvií. Per sort encara ens queden corredors a les categories inferiors amb ganes i il•lusió per practicar aquest dur esport. Però cal recordar que el ciclisme català de competició esta en situació critica i els que manen no ajuden gaire.

ENS CAL UN CANVI JA!!!!!

PERQUE LA BICICLETA?

XAVI TONDO

Un dia trist per la família ciclista d'arreu. Avui ens a deixat un dels grans d'aquest esport sense avisar. Una tràgica noticia que ens a deixat a tots trasbalsats. Era un d'aquells que des de la categoria amateur ja em va causar un gran respecte i admiració. Recordo que d'amateur va patir un fort accident i va saber amb molt d'esforç recuperar-se i tornar a estar al capdavant de les curses. Poques paraules avia creuat amb ell, però sempre que l'havia vist o tingut a prop sentia que tenia al costat un tipus especial com pocs. Era un dels grans que amb esforç i constància avia arribat a dalt de tot, ningú mai li a regalat res. Un lluitador i un exemple per tots. La teva passió per el  ciclisme sempre quedarà entre nosaltres. Ser que quan  arribi allà dalt es trobarà  amb el gran Maasai i no es cansaran mai de pedalar. Una forta abraçada a tota la familia i amics.

Per sempre Xavi!!!

Imatges Volta a Castelló

 Cudi and Pati un tandem perillos.

Nou maillot i els meus dorsals.

                                                   



Nosaltres amb les nostrres admiradores.

També vam tenim temps de fer turisme.

Amb en Jimmy sempre fent-lo emprenyar.

El guanyador de la Volta i de tres etapes, el senyor Jose Belda.

Arribant a meta a la segona etapa.

Derrotat.

Fred i pluja a la tercera etapa.

Aqui pensant que cony faig aquí??!!

L'ultima etapa amb el mitic Terrasqueta.

El gran capo de l'equip, el Senyor Librado, 38 anys tirant endavant l'equip.

Sortida última etapa.

Pujant Vistabella i final de Volta.

Objectiu complert, la força MAASAI no ens a fallat.



FALTEN CINC DIES

Carrera de Millas final amb pàjara.

Amb els nervis a flor de pell, no tenia moltes esperances d'arribar a la primera gran cita de l'any amb forma. Estava una mica desanimat ja que portàvem mes d'un mes sense curses i a sobra vaig tenir que fer un descans "obligat" de quinze dies. Però la moral m'ha pujat com l'espuma desprès de l'ultima cursa disputada a Odena. Hem vaig sorprendre de les bones sensacions que vaig tenir. Això hem fa ser molt optimista de cara la Volta a Castelló que arrencarà dijous. Sembla mentida com d'un dia per l'altre pugui passar d'estar en un estat d'ànim derrotista, no veure les coses clares i al següent ja esta en un núvol. Ja tinc aquell cuquet al ventre i estic amb moltes ganes de guerra. Sembla que visqui en una muntanya russa. Ja ho veieu la bici es com la vida mateixa. Quantes vegades haure perdut l'esperança i de cop i volta tornar aparèixer la llum. Així que gaaaaas a Castelló i misèries les justes, però per si de cas ja tinc bitllets per l'autobús que porta la grupeta, quans amics es fan en aquestes grupetes. A la tornada ja explicaré les alegries i penes d'una Volta que m'espera.

http://www.clubciclistacastellon.com/

SALUT FABA I GAS A LA BURRA!!!!

Inici Volta a Castelló 2010

Una mica de música